20376499
| Question | Answer |
| estrecho | estret |
| vale la pena | Val la pena paga la pena |
| Intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els altres (arisco) | esquerp |
| Molt prim, que no s'ha desenrotllat normalment, raquític | esquifit escarransit |
| Que té gosadia, audaç. | agosarat |
| osadía | gosadia |
| Que no té vivor ni gràcia, que és avorrit Lent i indiferent | sompo |
| Sensat, que actua amb enteniment | entenimentat |
| Que obra impulsivament | arrauxat |
| QUE SORPRÉN’, ADJECTIU QUE DERIVA DE COLP) (sobrecogedora) | colpidora |
| las afueras | els afores |
| territori o conjunt de paratges de què està envoltat un lloc o una població (cercanías) | contornada rodalia |
| Confusió, barreja desordenada cafarnaún | cafarnaüm |
| Conjunt de circumstàncies i de factors socials, polítics i econòmics que es donen en un moment determinat Ocasió, conjunt d'esdeveniments o de circumstàncies | cojuntura |
| fem, rebuig, residuos del manjar, brutícia | escombraries |
| relación del nombre dude sinistres en un periode | sinistralitat |
| Conjunt de béns o gèneres decomissats. o confíscats | decomís o comís |
| Acabament d'una celebració, d'un espectacle o d'un banquet | acaballes |
| Pertorbació profunda o succés calamitós que canvia completament l'orde de les coses, que produïx ruïnes i desastres. (descalabro) | daltabaix |
| Avançar (diners) a algú, pagar per endavant o abans del temps fixat | bestreure (bestret/bestreta) |
| Cosa que s'afig a una altra. | afegitó |
| Contracte d'una faena a preu fet | preufet |
| Cerimònies funerals fetes a un difunt | exèquies |
| ano | anus |
| alias | àlies |
| atlas | atles |
| teniente | tinent |
| trigo | Blat |
| Quantitat de diners o penyora que es dona en garantia del compliment d'unes obligacions pendents, especialment en relació amb les derivades del matrimoni i de la compravenda. | arres |
| Judas | judes |
| quebrantahuesos | trencalós |
| quitanieves | llevaneu |
| portaaviones | portaavions |
| relieve | relleu |
| vivir de rentas | vibre de renda |
| a todas horas | tothora |
| hacer todo lo posible | Fer tots els possibles |
| manos a la obra | Mans a l´obra Mà a l´obra |
| campo a través | camp a través camps a través |
| tieso -a | tes tesa |
| noviazgo | festeig |
| ‘QUE ES TROBA ENMIG DE DOS TERMES’) | intermèdia |
| COM A CONSEQÜÈNCIA DELS, A PARTIR DELS’ | arran dels |
| ‘IMPACTE, XOC, ENCONTRE VIOLENT DE DOS COSSOS QUE TOPEN’ | col·lisió |
| ‘PROP DE, AL VOLTANT DE | vora |
| reptil | rèptil |
| QUE REGULA O CONTROLA LA CALOR’ | termoregulador -a |
| FEROÇ, SALVATGE’ | ferotge |
| Cosa trobada per atzar o en el curs d'una investigació (hallazgo) | troballa |
| Lloc on de forma natural hi ha una acumulació de roques o substàncies minerals. yacimiento | jaciment |
| Que s'alimenta exclusivament de vegetals. | herbívors |
| Posar-se una au (damunt dels ous) per a donar-los calor i fer que isquen les cries incubar | covar |
| sorbo sorbito | glop glopet |
| Fer més gran o fer semblar més gran | engrandir |
| sacudida o estremecimiento | sotrac |
| Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es deposita en les parets interiors dels fumerals i els tubs d'evacuació del fum. hollín | sutja |
| descuartizado -a | esquarterat -da |
| Badall, clevill | escletxa |
| Ficar o acomodar en un lloc | encabir clavar |
| montañero | muntanyenc |
| Guarda de muntanyes o de garrigues. | Muntaner |
| m. GEOL. Lloc pròxim al mar on abunden les dunes. | muntanyar |
| LLOC ON MENJA EL BESTIAR L’HERBA DELS CAMPS’) | pastures |
| jabalina | javelina |
| cerbatana | sarbatana |
| ébano | eben |
| esmeralda | Maragda |
| estandarte | estendard |
| tálamo | tàlem |
| poza | gorg |
| Retribució o sou especial que s'afig al sou fix | sobresou |
| àdhuc | fins i tot inclús |
| preposición davant de mitjans de transport | amb cotxe/avió/moto... |
| Cristobal | Cristófol |
| cero | zero |
| colesterol | colesterol |
| saludables | saludables |
| mencionar | esmentar |
| enmendar | esmenar |
| arroz | arròs |
| soñar | somiar |
| sueño | somni |
| estorbar | destorbar |
| ajeno o ajena | alié -na |
| Fer passar o transferir a una altra persona la propietat o el domini Fer perdre (a algú) la raó (enajenar) | alienar |
| adecuado | adequat adient |
| distorsión | distorsió |
| sinònim de tal volta | potser |
| indices | índexS |
| pegajoso | apelagós/ apelagosa |
| Que enganxa, que s'adherix fàcilment. | enganxós |
| meloso | melós |
| Insuportable, pesat. empalagoso | embafós |
| ‘DIGNE DE MEMÒRIA | memorable |
| BONA VOLUNTAT ENVERS ELS ALTRES | benvolença |
| ‘ACTE DE VALOR | proesa |
| en lugar | en compte |
| al voltant de | prop de a propòsit de |
| milenio | mil·lenni |
| 'QUALITAT DE FLUID' | fluïdesa |
| resurgir | ressorgir |
| resucitar | reSSuSCitar |
| extranjero | eStranGer -a |
| Tornar de mort a vida, recobrar el vigor o la puixança perduts | reviscolar |
| vasta | vasta, colossal, gegantí immens |
| 'PROP DE', PREPOSICIÓ | vora |
| Que no té gens de malícia, innocent | fava ximple |
| enjambre | eixam |
| Posar rígid | enravenar |
| donar brillantor o llustre | enllustrar brunyir clarejar |
| emprender | endegar |
| (‘MIRAR A ALGÚ AMB LA VISTA FIXA, FIXAMENT’) | fitar |
| acotar | fitar |
| sinònim d´ACOSTUMAT | avesat |
| designar | designar |
| f. Conjunt d'animals de càrrega. f. Conjunt de persones o coses que van l'una darrere de l'altra. | la rècua |
| orégano | orenga |
| Suma de les partides que figuren en una columna que passa a figurar com a sumand de la columna següent. | ròssec |
| remolcar traginar tirar | rossegar arrossegar |
| Feix d'espigues segades i lligades (haz) | garba |
| conjunt de garbes | garbera |
| botones | grum |
| Composició mucilaginosa capaç de retindre una gran quantitat de calor humida, que es posa entre dos gases i s'aplica sobre la pell com a emol·lient, calmant i antiinflamatori. | cataplasma |
| Persona que assistix a algú en l'exercici d'una facultat o d'una professió per adquirir-ne pràctica | passant |
| Home que es dedicava al transport de mercaderies d'un lloc a l'altre per mitjà de bèsties de càrrega. | traginer |
| Persona que treballa submergida completament dins de l'aigua, i que respira amb l'ajuda d'aparells adequats. (Buzo) | bus |
| ‘VERDADER, VERTADER | veritable |
| QUE ES POT TOCAR, QUE ES POT CONSTATAR, PALPABLE | tangible |
| ‘ALTERACIÓ DE LES PROPIETATS D’UN MEDI PER CONTAMINACIÓ | Pol·lució |
| ‘ACCIÓ O EFECTE DE GUARDAR EN UN MAGATZEM, ACUMULAR ENERGIA PER A USAR-LA POSTERIORMENT | emmagatzemament |
| Consumir completament | exhaurir |
| ‘INESGOTABLE | inexhaurible |
| ejercito | exèrcit |
| poker | pòquer |
| declive | declivi |
| Joc de cartes, anàleg a la brisca, en què també puntua el fet de reunir un rei i un cavall del mateix coll i el fet de guanyar l'última basa. 2. m. JOCS En este joc, reunió dels quatre reis o dels quatre cavalls. | tuti |
| eclipse | eclipsi els eclípsis |
| Ple de presumpció, de vanitat infundada | fatu |
| Fer tornar fatu | infatuar |
| Vaixell de càrrega o de guerra, semblant a la galera però menys allargassat. | galió |
| paro | atur |
| despedir del trabajo | acomiadar el treballadors |
| plantilla de trabajadores | plantilla |
| adquisitivo | adquisitiu -iva |
| beneficiado | beneficiar |
| juventud | joventut |
| POSAR NOM, ANOMENAR, DENOMINAR | batejar |
| ACTE O EFECTE DE MESURAR’ | mesurament |
| ‘TERCERA DIMENSIÓ DELS COSSOS, CONTRAPOSADA A LA LLARGÀRIA I L’AMPLÀRIA, GRUIX | grossària |
| ‘CERTESA, QUALITAT DE CERT’ | certitud |
| ‘INDIVIDU DEL NEPAL QUE HABITA A L’HIMÀLAIA | xerpa |
| ‘QUE ES PRODUEIX DE COLP, D’IMPROVÍS | sobtat |
| recogepelotas | arreplegapilotes |
| no poder-se acabar (un cosa) | No saber-se’n avenir; no comprendre-la, trobar-la impossible. |
| Idea fixa i sovint equivocada | enrònia |
| carnaval | Carnestoltes (m. i majuscula) |
| gaviota | gavina |
| Idea fixa, mania, preocupació o desig intens Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. | quimera |
| ambos | ambdós |
| tripa/intestino | budell/intestí |
| D'una viscositat apegalosa. | llefiscosa |
| nudo | nuc |
| Que té nucs. | nugós -a |
| (‘DESIG DESMESURAT O EXCESSIU D’ALGUNA COSA | avidesa |
| INTENT, PROVA’) | temptativa |
| BÀSIC, ESSENCIAL, PRINCIPAL’) | fonamental |
| abella mascle | abellot |
| Que implica bonhomia. | bonhomiós -osa |
| Bondat natural en el caràcter, que es manifesta en la senzillesa, l'afabilitat, l'honradesa, amb què es comporta algú. | bonhomia |
| Hàbit o facilitat per a fer o encertar les coses a palpe | Esme |
| Després (de) | en acabant |
| sobrino | nebot neboda |
| En alguns fruits, part interna llenyosa que conté la llavor hueso | pinyol |
| Banyar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid. | amegar |
| Edificació rural de planta baixa característica de la Marina, coberta de teula en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinada a arrecerar els canyissos de les panses posades a secar. | riurau |
| frasco | flascó |
| maíz | dacsa |
| Estructura arredonida que tapa l'obertura de certs orificis del cos d'un animal. | opercle |
| navideñas | nadalenques |
| castañas | castanyes |
| apuesta | aposta |
| veinte y tantos | vint-i-tants |
| Que s'esmuny fàcilment. escurridizo | esmunyedís-issa |
| Astut, que obra amb males arts | gandul dropo |
| Tractament que es dona als sacerdots seculars. padre | mossén o mossèn |
| Lloc cobert on es guarda la palla | paliSSa |
| Aversió, mania | entema |
| hierba | herba |
| Que es troba en lluita o en oposició amb un altre | antagonista |
| sinònim d´aniquilar | anorrear |
| Que va a peu | pedestre |
| Que ha escapat d'un perill o no ha sigut perjudicat (sana y salva) | estàlvia sana i estàlvia |
| cultivador | conreador |
| Conjunt d'aliments transportat a un exèrcit o a una ciutat, avituallament. | conduit |
| Estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que astronòmicament comença en l'equinocci de tardor i acaba en el solstici d'hivern. | tardor |
| Crepuscle vespertí, espai de temps en què el sol ja s'ha post i va entrant la nit. atardecer | capvespre |
| Primera claror del dia, moment en què naix el dia amanecer | alba |
| Del mes de març o que hi té relació. | marcer marcenc |
| rellentir | humitejar |
| lluvia | pluja |
Want to create your own Flashcards for free with GoConqr? Learn more.