| Question | Answer |
| Punxar (el cavall) amb els esperons. Esperonava el cavall perquè anara més de pressa. Incitar, estimular | esperonar |
| Ser, una superfície, molt llisa, molt greixosa o estar banyada, de manera que dificulta l'estabilitat, l'equilibri o el control de les coses que hi ha damunt resvalar | esvarar |
| Peça de pedra, d'obra o d'un altre material, amb una concavitat destinada a rebre o a contindre líquid, fixada a la paret, sostinguda per un peu o disposada en terra | pica |
| Fill únic o filla única d'un matrimoni. | pobil o pobila |
| Caiguda d'una persona en terra que li provoca un colp fort | bac Va entropessar i va caure un bac. |
| Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia que provoca pertorbació | esglai |
| Calcular a ull la quantitat o el valor | alfarrassar |
| tràpola | faena, quefer |
| Brillar amb un lleu tremolor. | titil·lar |
| Senyal distintiu de pedra o d'obra que, clavat en un terreny, indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori. | fita |
| sinònim d´objectiu | el fi la fita |
| Fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. | pertinença |
| Depressió o regió còncava del terreny que té l'origen en l'acció erosiva de les aigües o en una fossa tectònica | foia |
| Fons del mar o d'un llac. | llit |
| Curs d'aigua generalment intermitent, per falta d'aigua a l'estiu i en episodis de sequera, de vessant d'extensió comarcal i de cabal inferior al d'un riu. | riera |
| Voltar o encerclar (alguna cosa) | circumdar |
| informat, aconsellat | assessorat |
| Construir, edificar. v. tr. Muntar, armar. | bastir |
| illa molt xicoteta | illot |
| Assumpte pendent, especialment de poca importància | serrell |
| Conjunt integrat per un grup de nuclis urbans inicialment independents que forma un continu edificat, amb un centre que exercix una atracció centrípeta, sobretot pel que fa a treball i a servicis. | conurbació |
| sinònim de fita | molló |
| Assaig que es fa d'una cosa per a veure si funciona correctament. | provatura |
| Corromput per estagnació | estantís-issa |
| SOROLL FORT D’UNA COSA EN CAURE, DE COSES QUE TOPEN REPETIDAMENT, DE COLPS FORTS ENTRE PERSONES O COSES’ | terrabastall |
| DOTAT DE LES QUALITATS QUE PROVENEN DE LA CULTURA | culte |
| QUE VA CAP ARRERE’) | regressiu |
| (‘MAMÍFER PRIMAT, DE PÈL ABUNDANT I NEGRENC, DE COSTUMS ARBORÍCOLES, QUE HABITA EN SELVES I BOSCOS D’ÀFRICA | ximpanzé |
| (‘ACCIÓ O EFECTE DE MALPARLAR D’ALGÚ AMB LA INTENCIÓ DE DESACREDITAR-LO’ | difamació |
| VICTÒRIA, ÈXIT’) | triomf |
| (17 EN LLETRA | dèsset |
| MUDAR, CANVIAR DE RESIDÈNCIA | traslladar |
| DONA CASADA RESPECTE AL MARIT | muller |
| ESTABLIR-SE EN UN LLOC | instal·lar-se |
| COMPRÉN, INCLOU, ABASTA | abraça |
| ‘PERSONA QUE ES DEDICA A ACTIVITATS CREADORES O INVESTIGADORES, ERUDIT | intel·lectual |
| ‘CLASSE SOCIAL ECONÒMICAMENT ACOMODADA, QUE POSSEEIX EL CAPITAL INDUSTRIAL I FINANCER’ | burgesia |
| ‘FIGURA ESCULPIDA | estàtua |
| Que posa cura en les coses que fa Fet amb molta cura | acurat acurada |
| Acció o efecte d'intuir. Rapidesa i seguretat de juí. | intuïció |
| Coneixement d'una causa en la qual el jutge ha de pronunciar la sentència (juicio) | juí |
| Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa Treballar amb molta diligència, sol·lícitament. | afanyar |
| ue obra amb atenció i promptitud | diligent |
| Sostindre's, un cos, en la superfície d'un líquid flotar | surar |
| Massís ixent de pedra, de formigó, de fusta o metàl·lic construït perpendicularment a la vora d'un riu o de la mar per a protegir els marges o modificar la direcció del corrent. | espigó |
| Vora de la mar, d'un riu o d'un llac orilla | riba |
| Biga gran (mestra) | jàssena |
| sinònim de pena-segat | espadat |
| sinònim de constipat | refredat |
| muleta | crossa |
| (‘FER-SE FERM, AGAFAR FERMESA | afermar |
| Establiment públic, de categoria inferior a la de l'hotel, on se servix menjar i es dona allotjament. | fonda |
| sinònim de porfund | fondo-a |
| inspiració brusca seguida d'una expiració violenta, espasmòdica i sorollosa. | esternut |
| Peça de fusta de dimensions relativament grans, utilitzada com a jàssena. | tauló |
| DANYADA, QUE NO FUNCIONA, QUE HA PATIT UN DESPERFECTE’ | avariada |
| f. Olor molt forta, pudor. | sentor |
| trigar | tardar |
| Cilindre sòlid de fusta, de metall, de pedra o d'una altra matèria dura, utilitzat per a aplanar, esclafar, arrossegar, enrotllar, reduir la fricció o estirar. (carrete) | corrò rodet |
| Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, d'ivori o altres materials, usada quan es cus per a protegir la punta del dit que pressiona l'agulla. dedal | didal |
| Sistema de conreu que consistix a llaurar la terra i deixar-la reposar un any o més perquè torne a adquirir fertilitat. barbecho | guaret |
| Lloança amb què s'adula una altra persona | llagot |
| brazalete | braçalet |
| Peça o part d'una màquina o d'una ferramenta que s'acciona amb la mà per a imprimir-li un moviment, manejar-la o dirigir-la. | maneta manovella (Naut. manivella) |
| efecto invernadero | l´efecte d´hivernacle |
| Fosa de la neu o del gel, quan el fred disminuïx | desgel desglaç |
| Grup social minoritari privilegiat culturalment, políticament o econòmicament | elit |
| EXTENSIÓ DE CEL COBERT DE NÚVOLS’ | nebulositat nuvolositat |
| Lloc on s'executa la pena de mort. | patíbul |
| acequia | séquia |
| Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un jardí o en un camp per a espantar els pardalets (espantapajaros) | espantall bubota espantocell |
| sinònim de guitza (coz) | coça |
| enfrascado | capficat |
| Ajudant-se mútuament a treballar la terra o a fer una altra faena. | a tornallom a tornajornal |
| Arreplegar (les espigues que han quedat en un camp després de la sega). 2. v. tr. AGR. Collir o plegar (els fruits que han quedat en el camp després de la collita general) | espigolar |
| Esperit fantàstic, imaginat per la superstició popular, que habita en certes cases o en certs paratges, turmenta la gent durant el son i causa alteracions i desordes (duende) | donyet |
| Que no es pot remeiar, que no té remei | irremeiable |
| prep. [usada a vegades sense la preposició de] Exceptuant | llevat que tres de / que |
| Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder portar-los d'una banda a una altra | bolic farcell |
| Vestir (a algú) amb la roba pròpia dels actes formals i dels dies festius | endiumenjar |
| Persona que es dedica a la cria i venda de coloms. | colombaire |
| En l'antiga Roma, déu fundador de la casa o de la llar i protector de la família, com a representació de les ànimes dels avantpassats. | lar |
| Anèl·lid hirudini pertanyent a diverses famílies, que es caracteritza perquè s'adherix a altres animals i els xupla la sang. sanguijuela | sangonera |
| Traure convulsivament per la boca (especialment el contingut de l'estómac) | vomitar perbocar |
| Principi vital dels éssers vius, especialment dels éssers humans alma | ànima |
| Cavall vell, decadent i de poc de vigor per al treball. Cavall de qualitat mitjana, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella, que servia per a la caça i per a la guerra i solia ser cavalcat pels escuders. | rossí |
| invitar | convidar |
| increíble | increïble |
| colocar | col·locar |
| m. Home respectable i digne d'especial consideració. | prohom |
| Dormida curta | becada cabotada |
| ciencia ficción | ciència-ficció |
| en els mots en què l’adverbi `NO´ funciona com a prefix porten accent ? | SI no-res |
| Mitjà obtingut a partir de la naturalesa del procés econòmic de la producció, a través del treball, utilitzat per les persones per a satisfer les seues necessitats | bé |
| Càrrec i dignitat d'arquebisbe. (arzobispado) | arquebisbat |
| como se dice "... y pico" | i escaig |
| nº y tantos (veintitantos) | vint-i-tants |
| Pasta feta amb calç o algeps i pols de marbre que s'aplica a una paret, a una columna, o que s'utilitza en el motluratge de decoracions arquitectòniques. | estuc |
| Individu d'un poble preromà estés per la costa mediterrània des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia | iber-a ibèric |
| Que és originari (un ésser) d'un país o d'una zona. | autòcton-a |
| Que en succeïx (una persona) una altra. | succeSSor-a |
| dimensión | dimenSió |
| En els teatres grec i romà, lloc situat al voltant de l'orquestra que es destinava als espectadors. | càvea |
| Reunió pública per a discutir sobre un tema en la qual l'auditori pot participar en la discussió. 2.m. Lloc on es fan estes reunions. | fòrum |
| 8000 | Huit mil |
| Concordança d'opinions, maneres o interessos | Harmonia |
| cómicos | còmics |
| alejar | allunyar |
| estanque | estany |
| f. Qualitat de vell, de gastat per l'ús. | vellesa vellea VELLOR |
| Estat de la persona que està perplexa | perplexitat |
| Instrument en forma de ganivet menut utilitzat per a practicar incisions quirúrgiques. | bisturí-s |
| Peça o part d'una màquina o d'una ferramenta que s'acciona amb la mà per a imprimir-li un moviment, manejar-la o dirigir-la | maneta manovella |
| Pell del crani on naix el cabell. | cuiro cabellut |
| tocant a | pel que fa a |
| Part anterior d'una construcció. 2. adv. Davant. | enfront |
| Acció o efecte de minvar. | mancada |
| impreso | imprés impresos |
| prestigioso | prestigiós, prestigiosa; prestigiosos, prestigioses |
| Control del contingut dels mitjans d'exteriorització del pensament o de difusió d'informacions, per a assegurar que es respecten determinats límits imposats de caràcter moral, polític o religiós. | censura |
| caso | cas casos |
| Que presenta una anomalia, que s'aparta del que es considera normal | anòmal, anòmala; anòmals, anòmales |
| albornoz | barnús barnussos |
| Dins d'un grup de persones o de coses. | enmig |
| Formular arguments a favor o en contra d'una opinió, d'una decisió, d'una mesura Ser indici (d'alguna cosa) (ARGUMENTAR) | argüir |
| medios de extinción | mitjans d'extinció |
| Posar en un racó o en un lloc retirat | arraconar |
| año tras año | any rere any |
| adj. Encertat, adequat, oportú, idoni. oportuna | escaient |
| So degut a una ressonància eco | ressò |
| agachar | acatxar ajupir |
| Fer més compacta (alguna cosa) comprimint-la, disminuint-ne els intersticis | compactar ATAPEIR |
| 1. v. tr. Ajupir, abatre. 2. v. pron. Arropir-se, contraure's. acurrucarse | arraulir |
| Topar una persona o una cosa que es mou (amb una altra que li impedix seguir el moviment) Topar l'una contra l'altra, dos persones o dos coses, especialment de manera hostil. | encontrar |
| trepar | enfilar |
| oler | olorar ENSUMAR |
| Que ha perdut (una cosa) el líquid que la recobria o l'amerava seco | eixut, eixuta (també a persones) |
| 5. v. pron. No assistir a un acte, a una classe. Es van botar la classe de física. 6. v. tr. Fer esclatar (una substància explosiva). Han botat un coet. | botar |
| Agafar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terra | empomar |
| Donar (una aparença o una qualitat determinades) | conferir |
| Operació quirúrgica que consistix en la inserció d'una porció de teixit viu en una lesió de manera que s'establisca una unió orgànica. (TAMBË EN AGRICULTURA) injerto | empelt empeltar |
| Predir o anunciar (coses futures) | augurar |
| Sense tindre en compte que, a pesar que, encara que | malgrat que |
| Dependència psicològica i fisiològica d'una substància o d'una pràctica. | aDDicció |
| paso (caminar) | pas passos |
| telefono | telèfon |
| actualización | actualització |
| Ocupació, assumpte, cosa que cal | quefer |
| Soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet | esclafit |
| Baralla, disputa violenta | brega |
| Fer-se mal en un bac, en un acciden | espatlar Desllomar-se. |
| Fer malbé el llom (d'una persona o d'un animal) | desllomar |
| Resistir (a una cosa) obligant-la a retrocedir o a allunyar-se de si Causar repulsió | repel·lir |
| crudeza | cruesa |
| ingeniero | enginyer |
| Persona que s'encarrega de la custòdia, les claus i la neteja d'un edifici o d'un establiment públic. conserje | conserge |
| Membre de la direcció d'una empresa comercial o de servicis. | executiu |
| medico | metge |
| Persona que es dedica a la jardineria. | jardiner |
| Acció o efecte de tallar. | tall |
| Conjunt de bambolles que es formen en la superfície d'un líquid i que s'adherixen entre si d'una manera més o menys consistent espuma | bromera |
| agüero | Auguri, pronòstic, averany |
| pendiente Ornament que es porta en les orelles (f.) | arracada |
| reyes magos | Reis Mags |
| Persona que presumix de saber molt | setsabers setciències |
| Exempció d'obligacions, càrrecs o penes a favor d'una persona o d'un lloc | immunitat |
| Acció o efecte d'avindre's | avinença |
| Falta d'avinença. | desavinença |
| Triturar (alguna cosa, especialment un aliment) amb les dents per mitjà del moviment de les mandíbules. | mastegar |
| Que no rep castic | impune |
| Superant un sentiment de repugnància o de mala gana. | a contracor |
| Expressió ofensiva i injuriosa contra la divinitat, contra tot allò que es considera sagrat. | blasfèmia blasfèmies |
| Terreny de conreu que es rega. | regadiu |
| Antiquat, que ha caigut en desús | obsolet |
| De les indústries de filats i teixits, o que hi té relació. | tèxtil |
| Més roín / més malament | pitjor |
| Que excedix o sobrepassa els termes convenients. | esceSSiu |
| Fet i fet | Al cap i a la fi, al capdavall, comptat i debatut. |
| Temps futur, especialment situació futura d'algú | venidor esdevenidor |
| Interés excessiu o abusiu que s'aplica a un capital prestat. | usura |
| Recórrer (el temps) en sentit invers, en direcció a l'origen | remuntar |
| adj. Que tira a gris. | grisenc-a |
| Amonestar, reprendre | bonegar |
| de manera que no pot errar | infal·liblement |
| Matèria blanquinosa i blana produïda per la solidificació d'una secreció de les glàndules sebàcies de les parpelles, que queda adherida a les pestanyes i als llagrimals. | llegares |
| Portal menut. | portaló |
| Composició poètica breu, generalment destinada a ser cantada. | cantilena |
| Espai tancat construït amb barandats de fusta, cobert per dalt i obert per un costat, amb una o més portelles, que s'aplica a l'obertura d'entrada d'un edifici i servix per a evitar que l'aire exterior entre directament en l'interior quan s'obri la porta d'entrada. | cancell |
| Part ixent d'un objecte, generalment en forma d'arc o d'anella, que servix per a agafar-lo asa | ansa o nansa (f.) |
| Ormeig de pesca, fet de malla de junc, vimen o un altre material, que consistix en una peça exterior, més o menys cònica o redona, unida per la base a una altra peça, en forma d'embut, dirigida cap a l'interior de la primera, a la qual dona entrada per una boca estreta, que impedix l'eixida del peix que hi ha entrat. | nansa |
| Resplandir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeïxen ràpidament. parpadear | parpellejar |
| parpados | parpelles |
| abatida | abaltida |
| acelerar | accelerar |
| Obstacle que impedix el funcionament o el desenrotllament normal d'algú o d'alguna cosa lastre | llast |
| Resguardar del fred | abrigar |
| chispa | espurnejar |
| Posar els peus damunt d'una cosa, per a caminar o per a sostindre's | xafar trepitjar |
| m. Crit agut, breu i penetrant. | xiscle |
Want to create your own Flashcards for free with GoConqr? Learn more.