Visu Pt.1

Description

1-68
lee zenyatta
Flashcards by lee zenyatta, updated more than 1 year ago
lee zenyatta
Created by lee zenyatta over 1 year ago
202
0

Resource summary

Question Answer
Juniperus communis (ginebre) (Cupressàcies) - Fulles: aciculars, punxents i llargament atenuades; són d'un color glaucescent i presenten UNA banda blanca a l'anvers. - Diferenciador: 1 ratlla blanca a l’anvers de la fulla. Gàlbul de color blau.
Juniperus oxycedrus (ginebró) (Cupressàcies) - Fulles: forma d'agulla amb dues línies blanques a l'anvers. - Diferenciador: 2 ratlles blanques a l’anvers de les fulles i gàlbuls vermells (subsp. Macrocarpa)
Juniperus phoenicea (savina) (Cupressàcies) - Fulles: esquamiformes i part groga=aparell reproductor. Es diferencia del Cupressus sempervirens pels gàlbuls (més carnosos).
Ginkgo biloba (ginkgo) (Ginkgoàcies) - Fulles: Simples amb nerviació dicòtoma i llargament peciolades. Amb una escotadura central que la divideix en dos lòbuls (forma de ventall). Arbre de fulla caduca.
Abies alba (abet) (Pinàcies) - Fulles: Simples amb l’àpex arrodonit. Presenten 2 línies blanques al revers. Branques rígides, rectes i disposades simètricament. El diferenciem de Juniperus oxycedrus o Picea alba perquè les fulles tenen l’àpex arrodonit i estan disposades en un sol pla.
Cedrus sp. (cedre) (Pinàcies) - Fulles: Anomenades acícules llargues de color verd platejat i estretes. Moltes per braquiblast, tot i que n’hi ha algunes que surten directament del macroblast. Acícules amb origen al macroblast.
Picea abies (avet roig) (Pinàcies) - Fulles: Fulles punxants sense línies blanques.
Pinus halepensis (pi blanc) (Pinàcies) - Fulles: Acícules curtes, 2 per braquiblast. Té l'escorça blanquinosa a diferencia de Pinus pinea que la té vermellosa, i les fulles curtes i estretes (fins a un mil·límetre) en comparació a les altres espècies de pins que podem trobar plantats arreu.
Pinus pinea (pi pinyer) (Pinàcies) - Fulles: Acícules llargues disposades de dos en dos. Diferenciador: Pinyons, escorça marróvermellosa i copa arrodonida.
Pinus sylvestris (pi roig) (Pinàcies) - Fulles: Acícules molt curtes.
Cupressus sempervirens (xiprer) (Cupressàcies) - Fulles: esquamiformes. Es diferencia de la savina (Juniperus phoenicea) perquè la savina presenta gàlbuls més carnosos.
Acacia sp. (Mimosa) (Lleguminoses) Flors globoses i groguenques Fruit allargat i aplanat Fulles simples o molt dividides
Acer campestre (auró) (Sapindàcies) - Fulles: Palmatipinnades, oposades decusades. Pentalobulades (més o menys trífides). Nerviació palmatinerva. Limbe ciliat.
Acer monspessulanum (auró negre) (Sapindàcies) - Fulles: Trilobulades ben marcades.
Acer opalus (Sapindàcies) - Fulles: Fulla caduca. Simples, palmatinerves (varis nervis principals) i oposades i decosades. - Fruit: Di o trisàmara separats per un angle de 30º
Aesculus hippocastanum (castanyer d'Índia) (Sapindàcies) - Fulles: Palmaticompostes amb uns folíols molt amples a l’extrem i petits per la base. Llargament peciolades
Alnus glutinosa (Betulàcies) - Fulles: àpex està com “retallat”, àpex emarginat. Nervadura molt marcada al revers.
Alyssum maritimum (caps blancs) (Brassicàcies) - Flors: blanques petites, de 4 pètals.
Anemone hepatica (Ranunculàcies) - Flors: blaves o blanques depenent dels gens que s'activen.
Arbutus unedo (cirerer d'Arboç) (Ericàcies) - Fulles: amb marge serrat. Diferenciador: Les fulles són similars al Llorer però NO fan olor.
Asparagus acutifolius (esparraguera) (Asparagàcies) - Fulles: tija modificada=fil·locladis
Avena sp. (civada) (Poàcies)
Arundo donax (canya comú) (Poàcies)
Brachypodium retusum (fenàs) (Poàcies) - Fulles: Es caracteritza per la disposició dística de les fulles (en angle recte i a banda i banda de les tiges), les fulles són clarament més curtes que les de Brachipodium phoenicoides.
Hordeum murinum (Poàcies)
Hyparrhenia hirta (Poàcies) Als extrems tenen dues espiguetes en forma de V.
Oryzopsis miliacea (Poàcies)
Bituminaria bituminosa (trèvol pudent) (Lleguminoses) Per un costat per les seves flors blaves, d'altre per l'olor inconfusible de la planta (ensumar un folíol entre els dits) a betum, per aquest motiu el seu nom.
Brachychiton populneus (Malvàcies) Fulles de 6-8 cm de longitud amb llarg pecíol, normalment senceres, oval-lanceolades, llargament acuminades, a vegades amb tres lòbuls. Anvers i revers glabres. Flors d'un cm de longitud, de color crema puntejades de vermell interiorment. Fol·licle de 6-7 cm de longitud, llenyós, de color negre a la maduresa.
Bupleurum fruticosum (matabou) (Apiàcies) - Fulles: Fa umbel·les compostes.
Buxus sempervirens (boix) (Buxàcies) Les fulles són oposades, coriàcies, ovades i emarginades a l'àpex. El limbe és lluent a l'anvers i revolut al marge. Les flors es disposen en glomèruls axil·lars compactes. Aquests estan formats per diverses flors masculines rodejant una flor femenina central. El periant és variable: a les flors masculines està format per 4 tèpals amples, mentres que a les femenines n'hi ha 6 de tèpals, i són aguts. El fruit és una càpsula trilocular, amb els estigmes persistents.
Calicotome spinosa (argelaga) (Lleguminoses) Es diferencia de la Genista scorpius perquè aquesta casi no té fulles o són molt petites i les espines no són ramificades. També es pot confondre amb. ni confondre amb Ulex paviflorus (no té FULLES PERÒ TÉ LES ESPINES RAMIFICADES)
Genista scorpius (argelaga tmb) (Lleguminoses) Diferenciador: La diferenciem de Calicotome spinosa i Ulex parviflorus. I de Coronilla emerus; les fulles d’aquesta són compostes i el calze no és groc i no hi ha separació entre l'estàndard i la carena Per reconèixer: Poques fulles i tenen espines amb nusos, per tant la tija es transforma en espines. Papilionàcia.
Ulex parviflorus (gatosa) (Lleguminoses) Es diferencia de Calicotome spinosa perquè aquesta espècie presenta fulles trifoliades mentre que Ulex parviflorus no té fulles o les té simples i molt petites. També es caracteritza perquè el calze està dividit en dues peces.
Spartium junceum (ginesta) (Lleguminoses) A més la reconeixerem perquè el calze sembla format per una sola peça, sense dents, que abraça la flor per baix i s'obre per dalt. Els fruits són uns llegums molt comprimits que es tornen negrosos al madurar.
Casuarina sp. (pi australià) (Casuarinàcies) Les vertaderes fulles són petites escames (6-8) dispostes en els nusos d ́aquestes petites branques, necessitant una lupa per a ser observades.
Ceratonia siliqua (garrofer) (Lleguminoses) Fa les fulles compostes en parells (fins a cinc) de folíols ovalats i coriacis de color verd fosc.
Cercis siliquastrum (arbre de l’amor)(Lleguminoses) Les fulles simples, de 7-12 cm de longitud, arrinyonades o cordiformes, acoraçonades amb disposició alterna, llargament peciolades. Flors precoces rosades o blanques a la varietat alba, naixen en raïms o fascicles de les branques i a vegades del mateix tronc amb llargs peduncles.
Chamaerops humilis (margalló) (Arecàcies) Fulles curiàcies palmatífides amb espines. Pecíol llarg.
Phoenix sp. (palmera datilera) (Arecàcies) Una única gema apical. Fulla pinnada.
Washingtonia sp. (Arecàcies) Sense espines. Fulles compostes, palmades i grosses. Formació de fils a les fulles.
Cistus albidus (estepa blanca) (Cistàcies) Fulles oposades i decussades i sèssils. L'estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d'un verd molt clar.
Cistus monspeliensis (estepa negra) (Cistàcies) 3 nervis principals al revers, les fulles més petites dels 3 Cistus. És fàcil d'identificar perquè les fulles, que són molt allargades, tenen glàndules que donen un aroma característic i s'aferren entre els dits.
Cistus salviifolius (estepa borda) (Cistàcies) Fulles arrodonides, d'un verd obscur, no viscoses com passa a Cistus monspeliensis, que també té flors de color blanc.
Citrus aurantium (taronger agre) (Rutàcies) Fulles el·líptiques o lanceolades de color verd intens, de 7-10 cm de longitud i 4-8 cm d'amplada i àpex agut. Les flors són blanques, solitàries i molt oloroses.
Clematis flammula (gesamí bord) (Ranunculàcies) Fulla composta amb 2 i fins i tot 3 divisions per tant bi o tri pinaticomposta. Els folíols tenen la forma similar a la flama d’una espelma. Es diferencia de Clematis cirrhosa per l'època de floració i perquè les fulles estan formades per folíols sencers en lloc de dentats o lobulats com en l'altre espècie.
Clematis vitalba (Ranunculàcies) És caracteritza perquè les fulles que són compostes com a Clematis flammula, són molt més grans que a les altres dues espècies i els folíols estan dentats (a Clematis flammula són enters). Les flors són de color blanc verdós.
Coriaria myrtifolia (tinter) (Coriariàcies) Es caracteritza per tenir fulles lanceolades disposades per parelles, la forma de les fulles recorda a la murta, però són clarament més grans i no tenen aroma; l'anvers de les fulles té tres nervis que van de la base a l'àpex.
Cornus sanguinea (Cornàcies) Les fulles són oposades, ovato-el·lípiques i amb 3-5 parells de nervis arcuats. Les flors es disposen en inflorescències corimbiformes. Tiges vermelloses.
Corylus avellana (avellaner) (Betulàcies) Fulla cordada serrada però no uniforme. Té el limit dentat. El diferenciem de Tilia sp.(124) pel tipus de serradura de la fulla
Crataegus monogyna (arç blanc) (Rosàcies) Fulla romboidal amb retalls irregulars i estípules a la base.
Crithmum maritimum (fonoll marí) (Apiàcies)
Foeniculum vulgare (fonoll) (Apiàcies) Inflorescència, umbel·la d’umbel·les.
Diplotaxis erucoides (ravenissa blanca) (Brassicàcies) Per reconèixer: flor amb 4 pètals i 4+2 estams (6 estams però a dos alçades diferents). Típic de les crucíferes tenen 4 pètals com si fossin una creu. Tija fistulosa.
Dorycnium pentaphyllum (Lleguminoses) Fulles simples verticil·lades (però hi ha un tros de la tija de la qual no surten fulles) Tenen 5 folíols forma triangle invertit (EN CADA NUS SURTEN 5 FOLIOLS)
Erica arborea (bruc) (Ericàcies) Fulles petites (com agulletes) agrupades de tres en tres, d'un verd fosc.
Erica multiflora (bruc d'hivern) (Ericàcies) Com tots els brucs té les fulles petites agrupades per tres, i d'un color més clar que en Erica arborea.
Eucalyptus sp. (Mirtàcies)
Euphorbia characias (Euforbiàcies) Fa làtex. Les flors tenen una part negre que són nectaris i les fulles no són serrades.
Euphorbia sp. (Euforbiàcies) Per reconèixer fa làtex que és molt irritant que serveix com defensa contra herbivors. Té les fulles serrades. Llet blanca.
Helleborus foetidus (Ranunculàcies) Es diferencia fàcilment perquèles fulles tenen només tres folíols de forma ovalada i l'anvers de les fulles sovint és de color púrpura. Fa olor una desagradable. Recorda a cannabis.
Daphne laureola (Timeleàcies) Quan creixen només queden fulles a la part superior de la planta. Fulla brillant.
Fagus sylvatica (faig) (Fagàcies) Fulles pinnatinèrvies (translúcides) amb marge serrat. Nerviació paral·lela amb relleu entre els nervis (teules). Pèls blancs llargs al marge de la fulla (mirar fulla a contrallum).
Ficus carica (figuera) (Moràcies) Mirar fruit dins té un canal on estan les flors per el qual entren els insectes i pol·linitzen.
Fragaria vesca (maduixera) (Rosàcies) Fulles palmaticompostes.
Fraxinus excelsior (freixer de fulla gran) (Oleàcies) Pinnaticompostes, imparipinnades, i oposades i les GEMMES són NEGRES (es veuen molt).
Show full summary Hide full summary

Similar

Ejemplo incompleto mapa conceptual Parte de las Plantas
Giglia Gómez Villouta
LAS PLANTAS
Red Mist
TAXONOMIA VEGETAL PLANTAS SIN FLORES
Eva Li
Botánica General
Rafael Isai Portillo
Test de Bótanica
Diego Santos
Otros procesos de las plantas: Respiración y transpiración
Magaly S.
Reino Plantae
Armando Alvarado
ORGANIZACIÓN VEGETAL
Sandra Enjuto
Guía de examen final - Botánica
Néstor Rodrigo V
Procesos y Fases de la Fotosíntesis
Magaly S.
CLASIFICASIÓN DE LAS HOJAS BOTANICA
Marianela Ureña